Arribem a Lima després d’un viatge tranquil i ens acomodem en un Hostal a la zona de Miraflores. La nostra precipitació i les ganes de no molestar i donar la tabarra fan que finalment no anem a casa de la família del nostra amic Jordi de Pineda. La llàstima és que ens esperaven amb il·lusió… des d’aquí mil disculpes.
Lima és una ciutat molt gran i segons diuen (com totes) perillosa. La zona on estem és de les poques que et diuen que pots anar dia i nit tranquil·lament pel carrer. De fet es una zona pija amb moltes empreses modernes i fashions i cases i pisos molt selectes. Sense anar més lluny, el hostel és una gran mansió reconvertida a hostel, amb grans habitacions, jardí, un bany amb jacuzzi i una escala, vitralls, menjador i cuines gegants.
Visitem el centre de la ciutat, les catacumbes (de fet són criptes amb uns grans ossaris) i passegem pel centre fins a la zona del Museu d’art Contemporani on hi ha uns parcs molt ben enjardinats i amb activitats i gent per tot arreu. Fem una visita a Museu de la gastronomia de Perú on descobrim plats que tenim pendents de provar, o per exemple, que les màquines de fer pollastres a l’ast (ells en diuen pollo a la brasa) es varen inventar a Perú.
El dia següent ens preparem per marxar de nou cap a la muntanya, a Huaraz, entre la Cordillera Blanca i la Cordillera Negra.
Quan marxem de la ciutat (que és gegantina) ens queda la sensació de què potser ens hi havíem de quedar algun dia més. De fet no descartem res i com a tot arreu tenim ara una bona excusa per tornar-hi.
