Nou viatge llarg amb bus, unes 8 hores, per passar del nivell del mar fins a 3000 metres a la ciutat de Huaraz. Allà ens espera l’Ivan, amb qui reprenem el couchsufing, després de dos intents precipitats i fallits a Nazca i Lima.
Quan arribem al vespre ens espera a la parada del bus i ens acompanya a casa seva sota un fina pluja, restes de la ja acabada temporada de humida.
L’Ivan guia de muntanya de professió, ens aconsella i recomana activitats per fer per la zona. Finalment decidim fer el Trekking de Santa Cruz en sentit invers. És un trekking de 4 dies que ens porta de Vaqueria a 3600 fins a Punta Unión a 4760, per baixar tota la Quebrada Santa Cruz i acabar a Cashapampa a 2900. Això implica portar tot l’equipament a sobre, doncs no lloguem ni guia, ni cuiner, ni arrieros amb mules. L’únic possible obstacle pot ser el clima i l’alçada. Contra el primer no hi podem fer massa res, mentre que pel segon, ja portem uns 3 mesos rondant els 3000 metres, i esperem que no sigui problema.
Un cop proveïts de material i queviures, sortim ben d’hora ben d’hora amb bus cap a Vaqueria on arribem 5 hores després. El cel està encapotat i amenaça pluja, però comencem a caminar, baixant i creuant el riu per pujar fins a la Quebrada Paria o muntem la tenda, dinem/berenem i fem nit a 3850 metres. A es 8 del vespre ja dormim i a les 7 del matí estem fent uns mates ja a punt de marxa, doncs ens espera una jornada dura. Comencem a remuntar poc a poc i a guanyar metres. Abandonem el bosc i ens internem en prats per finalment pujar només per pedra. A partir dels 4200 metres, ja sigui pel cansament acumulat o per la falta d’oxigen, comencem a anar una mica més lents i fer més parades, però finalment arribem a Punta Unión a 4760 metres on fem un mos i quatre fotografies a les muntanyes que ens envolten de més de 6000 metres. El cel tapat ens fa baixar sense entretenir-nos massa, però poc a poc va escampant i arribem a Taullipampa, a 4250 metres on muntem campament amb un cel ja bastant destapat. Sopem i a dormir.
Les dues etapes restants són pur tràmit en baixada, una de 4 hores i l’altre de 3, tota vora de riu i pel mig d’alguna esllavissada de roques bastant importants. En aquesta part del trajecte veiem el pic de l’Alpamayo, la muntanya més bonica del món segons la revista alemanya Alpinismus el 1966. Segons la Vane res és comparable a la bellesa de la Peña Montañesa: tants caps, tants barrets. Pel camí fem nit a Llamacorral (3970 metres) i disfrutem del paisatge i dels animals. Arribem a Cashapampa i d’allà a Caraz i finalment Huaraz en transport púbic.
Pleguem veles i ens acomiadem de l’Ivan per fer un viatge de 7 hores fins a Huanchaco, la platja de Trujillo, però com sempre les coses es compliquen i trobem una esllavissada pel camí. Això ens obliga a retrocedir altre cop a Huaraz i agafar una altra carretera per arribar finalment a lloc 9 hores mes tard…
