Sortim aviat al matí i anem cap a lloc de trobada amb l’autobús amb el Dritan i l’Ela. Allà ens recull un microbús que ens ha de portar fins al moll on agafar el ferri. Pel camí anem recollint excursionistes fins que finalment al cap d’un parell d’hores arribem al llac artificial Koman. Tenim un túnel davant de mig quilòmetre de llargada per on camina gent i aparquen vehicles que descarreguen passatgers. Nosaltres hem de baixar del bus perquè algú ha aparcat sense pensar i ha bloquejat tot el trànsit. Caminem uns 100 metres i quan sortim del túnel veiem una placeta i el moll on amarren en tots els ferris i barques. El rebombori és important perquè tots surten a la mateixa hora i carregats fins a la bandera, ide fet és arribar a nosaltres, i surten tots en estampida. Semblava que ens esperessin.
El trajecte en ferri fins a Fierze és molt relaxant i el paisatge és espectacular. El riu és estret i la vegetació arriba de fins a baix a l’aigua, a excepció d’alguns trams on hi ha penya-segats. Poc a poc les barques es van separant i cada una va cap al seu destí. Nosaltres seguim riu amunt i finalment al cap de tres hores arribem al port de Fierze on ens espera un altre furgoneta. El camí fins a Vallbona és tranquil ens el passem dormint a la furgoneta. Arribem a l’hora de dinar i no perdonem cap àpat, així que ens entaulem abans de caminar.
I res, que ens hem llevat a les sis i comencem a caminar a les quatre de la tarda! Tenim per davant 15km de caminada passant per un port 800 metres més amunt que nosaltres. El camí puja lentament per el llit d’un riu, d’una vall glacial, emmurallada per parets calcàries, encara amb glaceres i clapes de neu.
Fem algunes parades, inclús a fer un cafè en un xiringuito a mig camí i arribem de fosc a Theth sense cap incident a destacar, a excepció d’un camí que vam intentar seguir i resulta que no era el correcte.
A l’hotel, amb overbooking, ens canvien d’habitació per una amb jacuzzi, però la veritat és que només tenim ganes de menjar algo, dutxa i dormir.
Al matí fem un passeig pel poble (5km amunt i avall perquè és un poble disseminat) i visitem la tomba de Robert Elsie, gran estudiós i antropòleg de la regió, mort el 2017.
Tornem cap a Shkoder al migdia, amb un altre microbús que ens deixa just allà on hem llogat el cotxe. Tenim algun entrebanc en la negociació, que acaba amb encaixada de mans enmig d’una gasolinera i amb les claus del cotxe a la mà. Dinem junts i finalment ens acomiadem del Dritan i l’Ela i fem cap a Velipojë on tocarem el mar per primer cop en aquestes terres.
