Arribem a la ciutat de Cuenca de los Andes (a partir d’ara Cuenca) just després d’haver plogut. La temperatura és fresqueta, però contrasta amb la calor i xafogor de Guayaquil i ja està bé…. Anem cap al hostel Yakumama, al centre a descansar. El dia següent anem a veure el centre històric i les magnífiques parades de dulces típiques d’aquí per aquestes dates.
De fet, per Corpus, a part dels actes pròpiament religiosos, cada vespre cremen un castell de fusta i paper com si fos una falla, per celebrar l’esdeveniment. Cada vespres durant 7 dies una associació o agrupació del poble és l’encarregada del castell i la pirotècnia de la nit. Tot es molt artesanal, tan petards, com coets són fets pels artesans del poble, enguany amb força polèmica, perquè els obliguen a tenir assegurances de responsabilitat civil i altres. No fa gaire gràcia veure un coet que peta a mig pujar, o com les guspires dels coets de colors arriben fins al terra…. sort que no hi ha matolls i tot és humit, sinó la ciutat estaria cremada. A més, la torre a cremar no té cap tipus de cordó i l’engeguen sens e pràcticament avisar… què hi farem… no passa res… Equador és un carnaval!
El dia següent anem a visitar el Museu Etnogràfic, molt interessant, amb caps reduïts dels Shava (coneguts com a Jíbaros), i un museu-botiga de barrets panamenys. De fet els barrets panamenys són típics de l’Equador i no del Panamà. Varen agafar el nom dels treballadors i estibadors del Canal de Panamà que els usaven per protegir-se del Sol i de la pluja… realment barrets molt macos i a un preu raonable….
Com a conclusió podríem dir que és una ciutat maca per passejar, tranquil·la , amb negocis, bars, restaurants… un punt de parada obligat en un viatge a Equador.
