Arribem a la zona de Salento i quedem fascinats pels paisatges. Tot és verd, camps boscos i el cel variable. És el cor de la zona del Quindio, productora de cafè i també zona ramadera. El relleu està conformats per muntanyetes, turons, rius, algun planer i pujades i baixades. A més, entre la vegetació sobresurt alguna palmera de cera, arbre nacional de Colombia. Els grangers, van amb barret, poncho, matxet, fuet i catiusques… El cotxe típic el Jeep Willy, usat de taxi i a nivell particular.
Un cop arribats a Salento va costar trobar lloc per dormir, però en Lluís de l’Hotel Segorbe, un castellonenc afincat a Salento ens va adreçar a la Casa de Lili (des d’aquí moltes gràcies Lluís). Allà ens varen atendre com a casa. Vàrem aprofitar els dies a Salento per anar a veure una finca cafetera i veure tot el procés de cultiu, recol·lecció i producció de cafè. També vàrem visitar el Parc Nacional de Cocora. Un paisatge esplèndid i ple de palmeres de cera. Aquestes palmeres tenen un tronc llarg i prim que pot arribar as 60 metres. Al seu costat costa de creure que no caiguin amb una ventada i cost enquadrar-les a la càmera. Fem una caminada de 5quatre horetes per dins el parc acompanyats per núvols que en alguns moments ens tapen la vista, però ajuden a combatre un Sol quasi vertical sobre el cap.
Anem també a prendre un cafè al local de Jesús Martin, on hem pres un dels millors expressos de la nostra vida i per descomptat del viatge.
Finalment amb ganes per conèixer la zona de Bucaramanga, però amb pena per deixar la Lili i família, sortim al vespre cap Armenia per agafar un bus nocturn.
