Sortim de Velipoje direcció sud amb la intenció d’anar a Berat. La idea es anar fent xino xano, ja que és diumenge i el trànsit por ser terrible.
la primera parada la fem a Krujë. Aquí hi ha un castell (del que queden poques pedres), un museu etnogràfic (que està temporalment tancat) i un museu d’enaltiment a la figura de Gjergj Kastrioti Skënderbeu, un heroi albanès que va poder contenir els turcs durant un parell de dècades. La posada en escena segueix cànons soviètics amb figures i relleus musculats i molta parafernàlia. És com si féssim un museu de Jaume I el conqueridor. La veritat és que els turcs no varen destinar massa recursos a lluitar aquí, i que quan veritablement els va interessar, en pocs anys varen arribar fins a Itàlia. Tot i això, és considerat heroi nacional.
Aquí aprofitem per dinar i visitar un carrer ple de paradetes amb records i estris per a turistes.
Un cop dinats, enfilem de nou cap a la costa, a Durrës. Allá vistem l’amfiteatre, res a veure amb els que havien vist fins ara, ni em tamany ni em estat de conservació. Si no hi heu d’anar expressament, no cal que hi aneu. La sortida de la ciutat cap al sud la fem per un carrer on veiem edificis molt malmesos. No ens quadra que sigui degut a la seva edat no a ser part de l’estratègia comunista i la veritat és que alguns fan basarda. Finament, després d’investigar, descobrim que és culpa d’un terratrèmol el 2019.
Ja cap al tard, arribem a Berat, una bonica població amb la ciutat vella repartida a banda i banda del riu. En cap a l’hotel i un cop deixades les coses anem a fer un volt a la ciutat antiga aprofitant també per fer una cervesa i descansar una mica.
