Sortim del per anar al cementiri a buscar un bus cap a les ruïnes de Tiwanaku. Són les ruïnes pre-incaiques més grans de tot Amèrica. Hem de creuar la ciutat de la Paz i el Alto en hora punta direcció al llac Titicaca, Total 70 quilòmetres en dues hores. Un cop allà paguem religiosament els …

El viatge transcorre amb normalitat, excepte el tema menjar. Per primer cop no pugem al bus amb provisions, esperant que ens abordin anant i tornant els venedors d’aigua i menjar que habitualment omplen tots els trajectes. Quan ja pensàvem que no dinaríem el bus es para davant un restaurant. Però no es para per dinar …

Cochabamba és una ciutat gran, molt gran. També sembla més perillosa, doncs només d’arribar ja et comencen a dir: aquí no hi vagis, allà en compte, etc… Passem el diumenge fent una volta pel centre i el dilluns ens n’anem decidits cap al mercat. És un mercat gegantesc on venen de tot i sense cap …

Després de l’accidentada arribada a Santa Cruz, passem un dia per informar-nos de què visitar. La pròpia ciutat no té massa atractius i sortim aviat direcció cap a La Chiquitania. Aquesta zona de vegetació abundant i bastant plana, s’estén en una àrea de 600 km de llargada per 300 d’amplada a l’est de Santa Cruz …

El viatge a Santa Cruz de la Sierra va ser de tot menys plàcid. Des de Pucara varem veure el bus apropar-se al poble. Però no apareixia. De cop la gent es va amuntegar a un carrer a veure que passava. De fet estaven esperant veure si el bus podia o no podia pujar per …

Finalment ens han recomanat esperar al peatge (si si hi ha peatges per les carreteres… o sigui, com si per la carretera de Vilobí a Salitja (pel tipus, no per la llargada) haguessis de pagar peatge) i allà trobaríem alguna bus o transport col·lectiu per anar a Vallegrande i d’allà a Pucara i La Higuera. Tenim sort i …